A les planes del Terai, al sud del Nepal, a pocs quilòmetres de la frontera amb l’Índia, hi ha un dels llocs més sagrats del món: Lumbini, on va néixer Siddhartha Gautama, el Buda. Segons la tradició recollida per la UNESCO, va néixer l’any 623 aC als famosos jardins de Lumbini, que molt aviat es van convertir en lloc de pelegrinatge. Avui és Patrimoni Mundial des de 1997 i un gran centre de pelegrinatge budista on les restes arqueològiques del naixement del Buda són el cor de tot.
La història del naixement
La reina Maya Devi, esposa del rei Suddhodana dels Shakyas, viatjava cap a casa dels seus pares per donar a llum. Quan passava pels jardins de Lumbini es va aturar a descansar. Segons la tradició, es va agafar a la branca d’un arbre i, dreta, va donar a llum el príncep Siddhartha. Abans, s’havia banyat a l’estany sagrat. Aquest mateix estany, el tanc dels Shakya (Puskarini), encara existeix i és una de les parts del conjunt.
El pilar d’Ashoka: la prova escrita
Entre els primers pelegrins hi va haver l’emperador Ashoka, de la dinastia Maurya, que s’havia convertit al budisme. L’any 249 aC hi va fer aixecar un dels seus pilars commemoratius, de gres, amb una inscripció en llengua pali i escriptura brahmi. La inscripció recorda la visita de l’emperador i deixa constància que aquí va néixer el Buda. És per aquesta inscripció que Lumbini es pot identificar amb certesa com el lloc del naixement.
Durant segles el lloc va quedar oblidat sota la vegetació, fins que el pilar es va redescobrir el 1896. Des d’aleshores, una sèrie d’excavacions ha anat confirmant l’autenticitat de les restes.
Què hi ha al recinte
La zona arqueològica protegida inclou diversos elements de diferents èpoques:
- El temple de Maya Devi, que protegeix capes i capes d’estructures de maó en un sistema de murs creuats, des del segle III aC fins al segle XX. Al seu interior s’hi venera el lloc exacte del naixement.
- El pilar d’Ashoka, de gres, amb la inscripció en brahmi.
- El tanc dels Shakya, l’estany sagrat.
- Les restes de viharas, monestirs budistes del segle III aC al V dC.
- Les restes d’estupes, monuments commemoratius del segle III aC al XV dC.
Aquestes restes són molt valuoses perquè mostren com eren els centres de pelegrinatge budistes des d’una època molt antiga.
Per què és Patrimoni Mundial
La UNESCO la va inscriure per dos motius. Primer, perquè com a lloc de naixement del Buda, confirmat per la inscripció del pilar, és un dels llocs més sants d’una de les grans religions del món. I segon, perquè els monestirs i les estupes, que abasten gairebé dos mil anys, són un testimoni excepcional de com funcionaven els primers centres de pelegrinatge.
Conservar sense tancar les portes
Tot el recinte, inclosa la zona d’amortiment, és propietat del Govern del Nepal i el gestiona el Lumbini Development Trust, una organització autònoma sense ànim de lucre. La zona està protegida per la Llei de preservació de monuments antics de 1956.
El conjunt està al centre d’un pla director que es va començar amb les Nacions Unides i que va dissenyar l’arquitecte japonès Kenzo Tange entre 1972 i 1978. Al voltant del jardí sagrat hi ha una gran zona monàstica on diversos països budistes han construït els seus propis temples i monestirs.
Els reptes no són pocs. Les restes de maó són fràgils i pateixen per la humitat, pel pas dels visitants i pel desenvolupament industrial de la regió. Cal un equilibri delicat: conservar les restes arqueològiques i, alhora, acollir els pelegrins i viatgers que hi arriben de tot el món. Per això s’està elaborant un pla de gestió a llarg termini, i encara queden zones per excavar, algunes fora del límit protegit.
Visitar Lumbini
- Com arribar-hi: l’aeroport més proper és el de Bhairahawa (Siddharthanagar), a uns 20 km. Des de l’Índia, el pas fronterer habitual és Sunauli.
- Quan anar-hi: d’octubre a març fa un temps més agradable. A l’abril o maig se celebra Buddha Jayanti (Vesak), el naixement del Buda, amb molts pelegrins.
- Respecte: al temple de Maya Devi cal descalçar-se i mantenir el silenci. Vesteix de manera discreta.
- Als voltants: la zona monàstica, la Flama de la Pau Eterna i, una mica més lluny, Tilaurakot, identificada amb l’antiga Kapilavastu, on el príncep va créixer.
Una pràctica
Lumbini recorda que el camí del Buda comença amb un naixement humà, en un jardí, sota un arbre. Prova una meditació de metta asseguda, si pots a l’aire lliure: desitja, en silenci, que tots els éssers estiguin bé, siguin feliços i lliures de patiment. Comença per tu, segueix amb algú estimat i acaba amb tots els éssers.
Font: UNESCO – Lumbini, the Birthplace of the Lord Buddha.
Imatge: Bibek Raj Pandeya, Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0.
