Moltes dones que defensen drets, que acompanyen persones migrades, que lideren comunitats o que treballen en ajuda humanitària posen la seva vida en pausa per cuidar els altres. L’organització veneçolana CEPAZ ho resumeix en una idea clara: l’esgotament no és una medalla d’honor.
Senyals d’alerta
- Cansament que no marxa.
- Culpa quan prens temps per a tu.
- Aïllament.
- Posposar sempre els teus projectes i el teu benestar.
Cercles de dones
CEPAZ organitza cercles horitzontals de confiança i escolta, també en línia. Hi parlen de temes que sovint queden fora de l’activisme: els diners, l’autonomia econòmica, el plaer, el descans i els somnis personals. Compartir trenca l’aïllament i crea xarxes de suport.
Més enllà dels tallers d’autocura
Segons l’article, cal finançar el benestar de veritat: sous justos, seguretat social, formació i suport psicològic, no només tallers puntuals. I mesurar l’impacte no només pel nombre d’activitats.
De resistir a florir
L’objectiu no és només aguantar el present, sinó construir un futur que valgui la pena viure. Les persones que defensen drets també tenen pors, cansament i necessitats.
Respirar, aturar-se, compartir: la pràctica també pot ser una eina per sostenir el compromís.
