Vivim en una cultura que premia estar sempre ocupats. Descansar sembla una cosa que cal guanyar-se. Però i si el descans fos un dret?
Una qüestió de justícia
La investigadora Martha Palacio-Avendaño, en un article a la revista Res Publica (2023), defensa que el dret al descans és una exigència bàsica de justícia. Normalment se’n parla en relació amb la feina remunerada o amb les cures no pagades. Ella fa una pregunta diferent: què entenem per «activitat» i què entenem per «descans»?
Descolonitzar el cos
A partir de l’obra de l’escriptora chicana Gloria Anzaldúa, l’autora proposa que pensar el descans demana un procés de descolonització del cos. Els nostres cossos encara porten les marques d’antigues formes de submissió, i escoltar aquestes marques és el punt de partida per entendre què vol dir descansar de veritat.
A l’estoreta
Al ioga tenim una postura que ho diu tot: shavasana. No fer res. Estirar-se i deixar que el cos pesi. Per a molta gent és la postura més difícil, perquè no saben aturar-se sense sentir culpa.
- Descansar no és perdre el temps.
- El descans no s’ha de justificar.
- Un cos cansat no és un cos més compromès.
Potser la pràctica més revolucionària és, simplement, parar.
Font: Res Publica – El derecho a descansar desde el feminismo poscolonial de Gloria Anzaldúa.
