«Hem de despertar junts», deia el mestre zen Thich Nhat Hanh. Aquesta idea és el punt de partida d’un article a Buddhistdoor de Robertson Work, que ha dedicat la vida al desenvolupament sostenible i practica un budisme compromès.
Compassió i saviesa
Per a Work, davant la crisi climàtica cal unir la compassió i la saviesa. L’atenció plena i la bondat del dia a dia no són un refugi per desconnectar, sinó la base des d’on actuar.
Actuar en local
Avui centra la seva feina en la conca del riu Swannanoa, a Carolina del Nord. Els veïns hi fan servir el model de l’«economia del dònut» de l’economista Kate Raworth: cobrir les necessitats de les persones sense sobrepassar els límits del planeta. Les seves prioritats inclouen boscos comestibles, energia solar, habitatge per a persones sense llar, monedes locals, gestió de l’aigua, igualtat de gènere i reducció de carboni.
Cuidar-se per poder cuidar
Per sostenir aquesta feina, Work recomana una pràctica diària: respiració conscient, mantres, exercici, menjar sa, descans, recessos i també participació política.
I nosaltres?
Potser la pregunta és senzilla: quina és la «conca» que podem cuidar? El barri, el riu del poble, l’hort comunitari. La pràctica ens dona calma; la comunitat, la força per actuar.
Font: Buddhistdoor Global – Buddhist voices in the climate crisis (Robertson Work).
