Dos exèrcits, l’un davant de l’altre. Un guerrer, Arjuna, demana al seu cotxer que avanci el carro fins al mig del camp. Mira els seus enemics i hi veu cosins, mestres i amics. Deixa caure l’arc i diu que no vol lluitar. El seu cotxer és Krishna, i el que li respon és la Bhagavad Gita, “el cant del Senyor”.
Què és
La Gita té 700 versos repartits en 18 capítols. No és un llibre independent: forma part del Mahabharata, la gran epopeia de l’Índia. Els estudiosos la daten aproximadament entre el segle II aC i el segle II dC. És un dels textos més llegits i comentats de la història de l’Índia, i un dels primers que es van traduir a llengües europees, a l’anglès el 1785.
El dilema d’Arjuna
Arjuna està paralitzat: si lluita, farà mal als seus; si no lluita, falla al seu deure. És un dilema que tots coneixem, a una altra escala: què fer quan totes les opcions fan mal? Krishna no li dona una resposta fàcil. Li ofereix una manera diferent de mirar l’acció, el jo i la vida.
Tres camins de ioga
La Gita parla de diversos camins cap a la llibertat interior:
Karma ioga, el camí de l’acció. Fes el que et toca fer, amb tota l’atenció, però sense aferrar-te al resultat. La feina ben feta és en si mateixa la pràctica.
Bhakti ioga, el camí de la devoció. Ofereix el que fas amb amor, a Déu, a la vida o als altres.
Jnana ioga, el camí del coneixement. Entén la diferència entre allò que canvia (el cos, les emocions, els pensaments) i allò que no canvia: el testimoni que ho observa tot.
La Gita també parla de meditació, de la ment estable i de l’equanimitat: estar en pau davant l’èxit i el fracàs.
Per què és important per al ioga
Si els Ioga Sutres de Patanjali expliquen com aquietar la ment, la Gita explica com viure al món amb aquesta ment quieta. És un ioga per a la vida diària: per a la feina, les relacions i les decisions difícils. Gandhi la considerava la seva guia espiritual, i molts mestres moderns l’han comentada.
A l’estora
Prova el karma ioga avui mateix: tria una tasca senzilla, com rentar els plats o fer una postura, i fes-la amb tota l’atenció, sense pensar en acabar ni en com et surt. Només l’acció, aquí i ara.
Imatge: primeres pàgines d’una Bhagavad Gita en escriptura bengalí, segle XIX, de Ms Sarah Welch, CC BY-SA 4.0.
Font: Wikipedia.











