Paul Grilley: el yin yoga no és nou

Jardí japonès amb un gong de fusta

Paul Grilley és un dels grans divulgadors del yin yoga. En una entrevista a la revista Yoga Spirit insisteix en una idea: el yin no és nou, la gent l’està redescobrint.

Els orígens

Grilley va aprendre aquesta manera de practicar el 1988 amb Paulie Zink, que venia de les arts marcials i ensenyava ioga taoista. Quan va publicar el seu llibre, va adoptar el nom «yin yoga», que ja feia servir la seva col·lega Sarah Powers. El seu mestre de ioga va ser el Dr. Hiroshi Motoyama.

Què busca el yin

Mentre altres ioga suaus busquen relaxar la tensió muscular, el yin vol estressar de manera positiva la fàscia dels músculs i les articulacions. Amb l’edat, la fàscia s’escurça i s’endureix; segons Grilley, el yin pot frenar o fins i tot revertir aquest procés.

Meridians i nadis

Motoyama defensava que els meridians de l’acupuntura són canals fluids dins la fàscia, i els va comparar amb els nadis de la tradició índia.

Yin i yang

Necessitem exercici yin i yang, però no necessàriament ioga yin i ioga yang: la dansa, les arts marcials o les peses també són yang. I abans dels anys noranta, recorda, gran part del ioga ja era lent i suau.

Font: Yoga Spirit – Paul Grilley: El yin yoga no es nuevo.

Més articles

Els vuit passos del ioga

L’Ashtanga Ioga de Patanjali

El més característic de el ioga clàssic no és la seva filosofia, sinó més aviat la seva psicologia, és a dir, l’estudi que realitza de la ment (citta) i de la manera de apaivagar-(nirodha).

Llegir més →