Ronald Purser, professor a la Universitat Estatal de San Francisco i autor del llibre McMindfulness, fa una crítica dura a com s’ha popularitzat el mindfulness. L’article es va publicar a openDemocracy i el va recollir la Mindfulness and Social Change Network.
Una revolució que no canvia res
Es parla de «revolució del mindfulness», però per a Purser no toca res estructural: les desigualtats, el poder de les grans empreses o la precarietat continuen igual.
L’estrès com a problema individual
Sovint el mindfulness es ven com una eina d’autoajuda que posa tota la responsabilitat en la persona. L’estrès es tracta com un problema d’estil de vida, quan moltes vegades té causes socials. Purser alerta també que pot convertir-se en una eina per fer-nos més productius i resistents a condicions laborals precàries.
El risc del «només ara»
Centrar-ho tot en el moment present pot fer oblidar la història i apagar la imaginació d’un futur millor, empenyent-nos a acceptar les coses tal com són.
La seva proposta
Purser no demana abandonar la meditació. Proposa un mindfulness social i cívic que uneixi la pràctica contemplativa amb el pensament crític i el compromís amb la justícia. Reconèixer que el malestar té causes estructurals pot convertir la pràctica en una força de canvi.
Aquest és un article d’opinió de l’autor; el compartim per obrir el debat.
Font: Mindfulness and Social Change Network – The faux revolution of mindfulness (Ronald Purser).
