Sri Dharma Mittra és conegut com «el mestre dels mestres». Molts dels professors de ioga que avui fan classes per tot el món s’han format amb ell, o amb algú que s’hi va formar. I gairebé tothom ha vist alguna vegada el seu pòster de 908 postures penjat a la paret d’una sala de ioga, potser sense saber qui era aquell iogui que hi apareix.
De Pirapora a Nova York
Va néixer el 1939 a Pirapora, un poble remot del Brasil, en una família de cinc germans. De ben jove, ell i el seu germà Satya es van enamorar del ioga a través dels llibres. Un d’aquells llibres descrivia l’estat de samadhi, i Dharma va sentir que era exactament el que havia estat buscant tota la vida. Però al Brasil d’aleshores no hi havia mestres a qui acudir, i va haver d’esperar.
Als 19 anys va entrar a la Força Aèria brasilera, on va servir sis anys. En aquella època practicava culturisme, lluita i jiu-jitsu brasiler. El 1962 va guanyar el títol de Mr. Minas Gerais i fins i tot va obrir una escola de culturisme.
Aquell mateix any, el seu germà va viatjar a Nova York i hi va conèixer Swami Kailashananda, a qui els alumnes americans anomenaven Yogi Gupta. Li va escriure: «He trobat la persona que buscàvem. Vine tan aviat com puguis.» Dharma va demanar permís a la seva mare, va vendre el negoci, va deixar l’exèrcit i es va comprar un bitllet només d’anada. El 1964 va conèixer el mestre el mateix dia que va arribar. Ho va viure com una trobada amb Déu.
Una dècada a l’àixram
Va viure prop de deu anys a l’àixram de Yogi Gupta a Nova York, practicant el karma ioga, el camí del servei desinteressat: cuinava per al mestre, li afaitava el cap, feia de manetes de l’àixram i anava a totes les classes que podia. El 1967 va fer els vots de sannyasa, la renúncia, i el mestre li va demanar que comencés a ensenyar àsanes i pranaiama als residents i als visitants. A mitjans dels anys setanta, amb la benedicció del seu guru, va obrir la seva pròpia escola, el Yoga Asana Center, que amb el temps es convertiria en el Dharma Yoga Center de Nova York. Durant més de cinquanta anys ha estat un punt de trobada per a classes, formacions de professors i estudi devocional.
El pòster de les 908 postures
A principis dels vuitanta va voler fer alguna cosa per honorar el seu mestre i, alhora, una eina perquè els alumnes poguessin veure totes les postures principals i les seves variacions en un sol lloc. No hi havia Photoshop. Va comprar una càmera de vídeo, un monitor i una càmera de fotos amb un disparador de pera: es posava a la postura, la revisava al monitor, pensava en Déu, premia la pera (de vegades amb la boca) i esperava que la càmera disparés.
Va arribar a fer unes 1.300 fotografies. Les va retallar a mà, una per una, i les va anar ordenant amb pinces en uns fils que havia penjat. Quan en va tenir 908 col·locades com volia, es va gastar gairebé tots els diners a imprimir-ne còpies grans. Moltes les va regalar o enganxar a les parades d’autobús per anunciar les classes; quan tornava a mirar-les, ja no hi eren. La gent se les emportava.
Un detall que diu molt: segons els seus alumnes més antics, si en el moment de la foto la ment no estava completament concentrada en Déu, repetia la postura. Per a ell, una postura feta sense devoció no significa res, per molt espectacular que sigui.
«Sense yama no hi ha ioga»
Per a Dharma Mittra, el ioga és assentar la ment en el silenci, tal com diu Patanjali al començament dels Ioga Sutres. Les àsanes, el pranaiama, la meditació, el bhakti i el karma ioga són eines per arribar-hi. L’àsana és només una vuitena part del ioga: si la pràctica comença i acaba a l’estoreta, encara no és ioga.
La seva frase més coneguda és que el ioga sense yama i niyama, els principis ètics, és com uns espaguetis sense salsa. Explica que hi ha acròbates que fan postures millor que qualsevol iogui i bussejadors que aguanten la respiració més estona. El que converteix aquestes habilitats en pràctica espiritual és la base ètica. Sense ella, diu, no hi haurà èxit en la meditació.
De l’ahimsa, la no-violència, en treu el seu vegetarianisme estricte: menjar animals és participar de la violència. Defensa una dieta de fruita i verdura de temporada, fruits secs i germinats, i dejunis de tant en tant. Als anys setanta, els seus fulletons prometien una classe de prova i germinats de regal. La seva lògica és senzilla: si menges menjar fregit i mort, et sentiràs fregit i mort.
Una classe amb Dharma
Els que hi han practicat expliquen que és alhora exigent i molt divertit. En lloc de donar instruccions anatòmiques, sovint diu: «Ara pensa en Déu.» Començava cada classe recordant que cada postura havia de ser una ofrena. Les seves sessions combinen una seqüència d’àsanes intensa, respiració, relaxació profunda i petites xerrades sobre vegetarianisme, karma i reencarnació. També convida els alumnes a fer-se cada dia preguntes com: qui soc?, per què tot mor?, hi ha res etern?, per què uns pateixen i altres no? Quan el cos i la ment estan purificats, diu, les respostes arriben soles.
Què ens deixa
- La compassió com a clau: posar-se en el lloc dels altres, veure’s un mateix en tots els éssers.
- Practicar sense esperar res: l’error més comú és fer ioga per obtenir resultats. Quan l’ego s’aparta, els beneficis arriben sols.
- Les postures no són l’objectiu: «No cal posar-se les cames darrere el cap», diu. I tot seguit, rient: si t’agrada, endavant.
- Estudiar els textos: la Bhagavad Gita, els Ioga Sutres i el Hatha Ioga Pradipika.
Per portar-ho a l’estoreta
Abans de començar la pràctica, tria un dels yames (ahimsa, satya, asteya, brahmacharya o aparigraha) i deixa que t’acompanyi durant la classe. En una postura difícil, prova la seva instrucció: deixa de pensar en l’anatomia un moment i ofereix la postura. Al final, a savasana, fes-te una de les seves preguntes: qui soc? No cal respondre. N’hi ha prou amb escoltar.
Si vols aprofundir, el Dharma Yoga Center de Nova York continua oferint classes i formacions de professors, també en línia.
Foto: Dharma Mittra a Nova York, per Wari Om.











