El ioga va néixer a l’Índia i té milers d’anys d’història. Però el ioga que avui es practica a Occident sovint arriba desconnectat d’aquest origen. La professora Susanna Barkataki, d’origen indi i establerta als Estats Units, en parla en un article a openDemocracy.
Una història que no sempre expliquem
Barkataki recorda que, durant el domini colonial britànic, moltes pràctiques tradicionals índies van ser reprimides. Avui, aquestes mateixes pràctiques es venen a Occident com a productes de benestar, sovint buidades del seu sentit.
Quan la cultura es converteix en decoració
L’autora explica la incomoditat que sent en molts espais de ioga occidentals: el mantra Om cantat com a «exotisme», símbols sagrats fets servir com a decoració, i fins i tot penjats al revés. Petits detalls que mostren com es pot consumir una cultura sense conèixer-la.
Què podem fer
- Aprendre’n la història: d’on venen les pràctiques, els textos i les paraules en sànscrit que fem servir.
- Practicar més que asanes: el ioga també és ètica (yamas i niyamas), respiració, meditació i servei.
- Fer servir els símbols amb respecte: entendre què volen dir abans de posar-los en una samarreta o a la paret.
- Escoltar veus del sud d’Àsia i reconèixer els mestres i les tradicions.
A Omshanti creiem que practicar ioga és també honorar-ne les arrels.
Font: openDemocracy – How to decolonize your yoga practice (Susanna Barkataki).
