Ja ho intuïm: després d’una passejada pel bosc ens sentim més tranquils. Un estudi publicat a Molecular Psychiatry i comentat per Stanford Lifestyle Medicine ho ha pogut veure dins el cervell.
L’estudi
Els participants van fer una passejada de 60 minuts, uns per un entorn natural i altres per un entorn urbà. Abans i després van respondre qüestionaris i se’ls va fer una ressonància magnètica funcional.
Què van trobar
- Després de caminar per la natura, l’activitat de l’amígdala va disminuir.
- Després de caminar per la ciutat, no hi va haver canvis.
L’amígdala intervé en la regulació de les emocions i en la resposta a l’estrès. Quan està massa activa s’associa amb ansietat; quan es calma, té un efecte ansiolític.
Què ens emportem
No només importa moure’s: també importa on ens movem. Caminar entre arbres pot ser una manera senzilla de gestionar l’estrès.
Una proposta
- Reserva una passejada setmanal per un parc, un bosc o la riba d’un riu.
- Deixa el mòbil a la butxaca.
- Camina a poc a poc, sincronitzant la respiració amb les passes, com en la meditació caminant.
Font: Stanford Lifestyle Medicine – A one-hour walk in nature. Aquest article és informatiu i no substitueix el consell mèdic.
