A Omshanti preferim parlar d’assistències més que d’ajustos. La paraula ajust suggereix que hi ha alguna cosa malament que cal corregir. Assistir, en canvi, és treballar juntes: acompanyar l’alumne perquè descobreixi la postura des de dins.
Pautes generals
- Demanar permís: no tothom vol ser tocat, i cal respectar-ho sempre.
- Estabilitat de qui assisteix: la professora ha d’estar ben arrelada i còmoda abans de tocar.
- Començar per la base: primer els fonaments (peus, mans, pelvis) i després la resta.
- Acompanyar la respiració: intensificar en l’exhalació, mai en contra de la respiració.
- Escoltar el cos de l’altre: si hi ha resistència, no forcem.
- Tacte clar: mans senceres, ferm i suau alhora, sense dubtes.
- Sortir a poc a poc: retirar les mans amb la mateixa cura amb què les hem posat.
Per a què serveix
Una bona assistència dona informació al cos sobre la direcció, l’estabilitat o l’espai que pot trobar en una postura. Sovint fa més una mà ben posada que mil paraules. Però l’objectiu sempre és que l’alumne trobi la postura per si mateix.
