El Mahabharata: la gran epopeia de l’Índia

Els exèrcits dels Pandava i els Kaurava, cara a cara

Es diu que tot el que hi ha al món es troba al Mahabharata, i que el que no hi és no es troba enlloc. És una exageració, però no gaire. El Mahabharata és un dels poemes més llargs mai escrits, i dins hi ha guerra, amor, política, filosofia, mites i, al centre, la Bhagavad Gita.

Què és

La tradició l’atribueix al savi Vyasa. Té prop de 100.000 versos, uns deu cops més que la Ilíada i l’Odissea juntes, dividits en 18 llibres. Es va anar formant durant segles, aproximadament entre el 400 aC i el 400 dC.

La història

És la història de dues branques d’una mateixa família reial que es disputen el regne de Hastinapura. D’una banda, els cinc germans Pandava: Yudhishthira, el just; Bhima, el fort; Arjuna, l’arquer; i els bessons Nakula i Sahadeva. De l’altra, els seus cosins, els cent germans Kaurava, liderats per l’envejós Duryodhana.

Els Kaurava fan trampes en una partida de daus, humilien Draupadi, l’esposa dels Pandava, i els envien a l’exili durant tretze anys. Quan tornen i reclamen el que és seu, la guerra és inevitable. La gran batalla de Kurukshetra dura divuit dies. Krishna no lluita, però fa de cotxer d’Arjuna i el guia.

Els Pandava guanyen, però el preu és terrible: gairebé tothom mor. No hi ha un final feliç, sinó una pregunta oberta sobre el sentit de la victòria.

Un llibre de dilemes

El que fa especial el Mahabharata és que ningú és completament bo ni completament dolent. Els herois s’equivoquen i els enemics tenen raons. Planteja una pregunta que travessa tot el text: què és el dharma, la manera correcta d’actuar, quan la vida és complicada?

Per això la Bhagavad Gita hi encaixa tan bé: neix just en el moment en què Arjuna ja no sap què és correcte.

Llegat

El Mahabharata ha inspirat teatre, cinema, dansa i còmics a tota l’Àsia. A Occident, l’adaptació teatral de Peter Brook de 1985, de nou hores, el va donar a conèixer a molta gent. A l’Índia, la sèrie de televisió dels anys vuitanta va aturar el país cada diumenge.

A l’estora

Arjuna era un gran arquer per la seva concentració: només veia l’ull de l’ocell que havia d’encertar. Prova trataka: mira una espelma durant un minut sense parpellejar gaire, tanca els ulls i observa la imatge interior. Una ment enfocada, com la d’Arjuna.

Imatge: els exèrcits dels Pandava i els Kaurava, pintura índia, Wikimedia Commons, Public domain.

Font: Wikipedia.

Més articles