B.K.S. Iyengar: precisió, suports i ioga per a tothom

B.K.S. Iyengar

B.K.S. Iyengar (1918-2014) va ser un dels mestres de ioga més influents del segle XX. El seu mètode, basat en la precisió, l’alineació i l’ús de suports, ha arribat a milions de persones. Avui gairebé qualsevol classe de ioga fa servir blocs, cinturons o mantes, i això, en bona part, és gràcies a ell.

Una infància fràgil

Bellur Krishnamachar Sundararaja Iyengar va néixer el 14 de desembre de 1918 a Bellur, un poble de l’actual Karnataka, en plena epidèmia de grip. De petit va patir malària, tuberculosi i desnutrició, i el seu pare va morir quan ell tenia nou anys. Era un nen dèbil i malaltís.

El 1934, amb 15 anys, va anar a viure a Mysore amb el seu cunyat, Tirumalai Krishnamacharya. Allà va començar a practicar ioga. El mestre era molt exigent i la relació no sempre va ser fàcil, però la pràctica li va anar retornant la salut.

Pune

El 1937 Krishnamacharya el va enviar a Pune a ensenyar. Era jove, parlava poc anglès i no tenia gairebé recursos. Practicava hores cada dia, sovint sol, i va anar construint el seu propi mètode a base d’observar el cos amb molta atenció. El 1943 es va casar amb Ramamani, que el va acompanyar tota la vida.

Menuhin i el salt a Occident

El 1952 va conèixer el violinista Yehudi Menuhin, que es va convertir en alumne seu i el va convidar a Europa. Gràcies a aquesta amistat, Iyengar va començar a ensenyar a Londres, Suïssa, París i els Estats Units, i el seu ioga es va estendre per tot el món.

Light on Yoga

El 1966 va publicar Light on Yoga, amb més de 200 postures descrites i fotografiades amb detall. Es va convertir en un clàssic, traduït a desenes d’idiomes, i encara avui és un llibre de referència per a professors i practicants. Més endavant va escriure Light on Pranayama i Light on the Yoga Sutras of Patanjali.

Els suports

Després d’un accident de moto, Iyengar va haver de reconstruir la seva pràctica. D’aquí, i de la feina amb alumnes amb lesions i limitacions, van néixer els suports: blocs, cinturons, mantes, cadires i cordes a la paret. La idea és senzilla: adaptar la postura a la persona, i no la persona a la postura. Així el ioga es torna accessible per a gent gran, persones amb lesions o qui comença.

Llegat

El 1975 va inaugurar el Ramamani Iyengar Memorial Yoga Institute a Pune, que porta el nom de la seva dona, morta poc abans. La revista Time el va incloure el 2004 entre les 100 persones més influents del món, i el 2014 va rebre el Padma Vibhushan, una de les distincions més altes de l’Índia. Va morir el 20 d’agost de 2014, amb 95 anys. Els seus fills Geeta i Prashant van continuar la seva obra.

El seu estil era molt exigent, i de vegades dur, però el que ens va deixar és enorme: un ioga atent, precís i obert a tothom.

A l’estora

Prova Tadasana, la postura de la muntanya, com ho faria Iyengar: peus junts, pes repartit entre talons i dits, cuixes actives, coll llarg. Respira i observa cada part del cos durant un minut. Si et costa, posa un bloc entre les cuixes. Fins i tot dempeus i quiet, hi ha molt a aprendre.

Foto: B.K.S. Iyengar.

Font: Wikipedia.

Més articles