Bodh Gaya, a l’estat indi de Bihar, és el lloc on el príncep Siddhartha va assolir la il·luminació i es va convertir en el Buda. És un dels quatre llocs sagrats de la vida del Buda, juntament amb Lumbini (naixement), Sarnath (primer ensenyament) i Kushinagar (traspàs), i avui es venera com el lloc de pelegrinatge budista més sant del món, el bressol del budisme. El complex del temple de Mahabodhi és Patrimoni Mundial des de 2002.
Es troba a uns 115 km al sud de Patna, la capital de Bihar, i a 16 km de la ciutat de Gaya.
Un temple de dos mil tres-cents anys d’història
El primer temple el va construir l’emperador Ashoka al segle III aC, quan va venir a venerar l’arbre Bodhi. El temple actual és dels segles V o VI, del final del període Gupta. És un dels temples budistes més antics de l’Índia construïts íntegrament amb maó que encara es mantenen drets, i va tenir una gran influència en el desenvolupament de l’arquitectura de maó durant segles.
El lloc també té la seva història de llums i ombres: va quedar pràcticament abandonat entre els segles XIII i XVIII, es va restaurar a fons al segle XIX i s’hi van fer més obres a la segona meitat del XX. Tot i això, ha conservat la seva forma original.
El gran temple
El temple principal fa uns 50 metres d’alçada, amb una torre corba (shikhara) coronada per elements tradicionals dels temples indis. Té nínxols amb imatges del Buda, quatre petites capelles a les cantonades i entrades per l’est i pel nord. Mira cap a l’est. Al santuari hi ha una estàtua daurada del Buda assegut, de més d’un metre i mig, tocant la terra amb la mà: és el gest amb què va prendre la terra com a testimoni de la seva il·luminació. Al pis de dalt hi ha una sala on es reuneixen a meditar els monjos més grans.
Tot el conjunt està uns 5 metres per sota del nivell del terreny que l’envolta, i s’hi arriba baixant per unes escales des de l’est, per un llarg camí central ple d’estupes votives.
Les set setmanes després del despertar
Una de les coses més boniques del lloc és que marca on, segons la tradició, el Buda va passar cadascuna de les set setmanes després de la il·luminació:
- L’arbre Bodhi, a l’oest del temple: un descendent directe de l’arbre original. Aquí va passar la primera setmana i va assolir la il·luminació.
- Animeshlochan Chaitya: la sala d’oració on es creu que va passar la segona setmana, contemplant l’arbre sense parpellejar.
- Ratnachakrama, el passeig enjoiat: durant la tercera setmana va caminar divuit passes amunt i avall. Unes flors de lotus de pedra marquen les seves petjades.
- Ratnaghar Chaitya, al nord-est: la quarta setmana.
- L’arbre Ajapala Nigrodh, marcat per un pilar: la cinquena setmana, responent les preguntes dels brahmans.
- L’estany del Lotus, al sud: la sisena setmana.
- L’arbre Rajyatana, al sud-est: la setena setmana.
El tron de diamant
Al costat de l’arbre Bodhi hi ha el Vajrasana, el «tron de diamant»: una plataforma de gres polit que Ashoka va instal·lar per marcar el punt exacte on el Buda es va asseure a meditar. Abans, una balustrada de pedra envoltava aquest lloc. En queden pocs pilars originals, però tenen talles de cares, animals i ornaments que són dels primers exemples d’escultura en relleu en pedra de l’Índia.
Pel camí central també hi ha unes petjades del Buda tallades en pedra negra, del segle III aC, de l’època en què Ashoka va fer del budisme la religió oficial i va repartir milers d’aquestes pedres pel seu regne. Hi ha també el memorial d’un mahant hindú que hi va viure als segles XV i XVI, i un grup d’estupes votives fetes per reis, prínceps, nobles i gent senzilla, des de les més simples fins a les més riques.
Per què és tan important
La UNESCO el considera excepcional per diverses raons: per la seva arquitectura de maó, per la influència que va tenir, per les balustrades esculpides i, sobretot, perquè està directament lligat al moment en què el Buda va assolir la comprensió suprema. Un esdeveniment que, com recorda la UNESCO, ha marcat el pensament i les creences de la humanitat.
Qui en té cura
El complex és propietat del Govern de Bihar, que el gestiona, segons una llei de 1949, a través del Comitè de Gestió del Temple de Bodhgaya, amb l’assessorament tècnic de l’Archaeological Survey of India. Es finança sobretot amb donatius dels devots. El gran repte és la pressió urbanística al voltant: cal protegir no només el temple, sinó l’entorn i el paisatge lligats a la vida del Buda.
Visitar Bodh Gaya
- Com arribar-hi: l’aeroport de Gaya és a pocs quilòmetres, i l’estació de tren de Gaya a uns 16 km.
- Quan anar-hi: d’octubre a març. A l’hivern s’hi apleguen monjos i pelegrins de tot el món, i el dia de Buddha Purnima (abril-maig) és especialment intens.
- Respecte: descalça’t, camina en el sentit de les agulles del rellotge al voltant del temple i manté el silenci a les zones de meditació.
- Als voltants: monestirs construïts per països budistes de tot Àsia, cadascun amb el seu estil.
Una pràctica
Seu en una postura còmoda, amb l’esquena dreta. Posa la mà esquerra a la falda i deixa que els dits de la mà dreta toquin el terra al costat del genoll: és bhumisparsha mudra, el gest de prendre la terra com a testimoni. Respira uns minuts sentint el contacte amb el terra. Quan la ment es dispersi, torna a la mà que toca la terra.
Font: UNESCO – Mahabodhi Temple Complex at Bodh Gaya.
Imatge: Bpilgrim, Wikimedia Commons, CC BY-SA 2.5.
