Bhagavan Das és un iogui nord-americà que, als anys seixanta, va passar sis anys a l’Índia, el Nepal i Sri Lanka. Va ser un dels pioners del kirtan, el cant devocional, als Estats Units, molt abans que es fes popular a les sales de ioga de tot el món. I va ser ell qui va presentar Richard Alpert, que després seria conegut com a Ram Dass, al seu guru, Neem Karoli Baba. Aquella trobada va canviar la vida d’Alpert i, a través del seu llibre *Be Here Now*, la de milers de persones.
El seu mestre
Bhagavan Das descriu Neem Karoli Baba com algú que gairebé mai no donava instruccions. Quan la gent li portava els seus problemes, ell responia «què s’hi ha de fer?» mentre repetia el nom de Déu. Ensenyava amb la seva presència i amb la repetició del nom diví, no amb ordres.
Recorda que, quan el mestre li tocava el cap pronunciant el nom de Ram, aquell nom li impregnava tota l’ànima. I que, en la seva presència, la devoció i la fe transformaven tothom qui hi era.
Déu amb forma
Bhagavan Das venera Déu amb forma. Segueix la visió de Sri Ramakrishna, per a qui Déu és alhora sense forma i amb forma. A ell li resulta més fàcil oferir devoció a una forma concreta, com un arbre, que no pas al cel infinit.
Per a ell, el guru és Déu actuant a través d’una persona, i la personalitat individual del mestre és el de menys. Recorda que a l’Índia hi ha molts sants, coneguts i desconeguts. I subratlla la importància de la connexió emocional: una relació personal amb un mestre o amb una divinitat dona energia a la devoció, i fa que et despertis cridant Déu.
Déu primer
Un dels seus consells més directes: posa Déu en primer lloc, i la resta, diners i relacions inclosos, vindrà. Però cadascú ha de descobrir què vol dir això per a si mateix.
Recordar la mort
Bhagavan Das té la mort present constantment. Veu Kali Ma, la deessa ferotge, com una figura que ens porta cap a la realitat. Explica que la mort sobtada d’una dona jove li va recordar fins a quin punt cal fer que cada moment compti. I es pregunta: si avui fos l’últim dia, deixaríem de xafardejar, de planificar, de donar voltes a tot, i simplement estimaríem.
La seva pràctica diària
- Les hores d’or: de 4 a 6 del matí, amb una mica de hatha ioga, cant i te. Però reconeix que cadascú ha de trobar la seva rutina, encara que sigui una caminada d’una hora.
- Un altar: amb flors, una espelma, encens i una imatge que t’inspiri: una divinitat, un shivalinga o una persona que admiris.
- Estudi i devoció: llegeix Sri Ramakrishna, fa pranaiama i recita els mil noms de Ganesha o de la Mare Divina.
- Japa durant el dia: fer pauses per repetir un mantra amb un mala beneït.
- La natura: passar temps amb els arbres i els rius.
- La voluntat: llevar-se del llit i no caure en la mandra espiritual.
La «caminada de Ram»
Per a l’ansietat o l’abatiment, proposa una cosa molt senzilla: caminar a bon ritme durant una hora repetint «Ram». Diu que canvia l’estat de consciència, i que molta gent li explica que els va bé. (Si estàs passant un moment difícil de veritat, això no substitueix l’ajuda d’un professional; pot ser un bon complement.)
Un pioner del kirtan
Molt abans dels grans festivals, Bhagavan Das ja cantava mantres davant de públics nord-americans. Va organitzar trobades de kirtan multitudinàries, i el seu estil, amb veu profunda i instruments tradicionals, va obrir camí a molts dels artistes que avui omplen sales cantant noms divins.
Per portar-ho a la pràctica
- Fes un racó d’altar a casa, encara que sigui una espelma i una flor.
- Prova la caminada de Ram: 20 minuts a bon pas, repetint un mantra en silenci o en veu baixa amb cada passa.
- Canta: posa un kirtan i canta-hi al damunt, sense preocupar-te de com sona. La devoció no busca una veu bonica, sinó un cor obert.
