Deva Premal i Miten són probablement els noms més coneguts de la música de mantres a Occident. Es van conèixer i enamorar a Pune, a l’Índia, a l’àixram del seu mestre Osho, i des d’aleshores canten junts. Els seus concerts arreu del món i els seus discos, entre els més venuts del gènere, han portat a milions de persones cants i mantres de les tradicions de meditació orientals. Entre els seus seguidors hi ha el Dalai Lama, Cher i Eckhart Tolle. Un dels seus enregistraments més estimats és el seu Gayatri Mantra, que molts practicants han escoltat per primera vegada a una classe de ioga.
Cantar junts, no repetir
Al llarg de més de vint anys de concerts, s’han centrat en la senzillesa musical. No volen un públic passiu, ni tampoc el format de pregunta i resposta del kirtan, on una veu guia i el grup repeteix. A ells els agraden els cors: tothom cantant junt, en harmonia.
Al disc *Songs for the Sangha* van fer un pas més: un àlbum més de banda, amb cinc músics de quatre racons del món, inclosa la flauta bansuri de Manose, del Nepal. Hi barregen lletres en anglès i mantres en sànscrit, i busquen l’equilibri entre la invitació a cantar i la de deixar-se portar per la música.
Què vol dir sangha
Sangha vol dir, en sànscrit, comunitat o família espiritual. Per a ells, cantar és una ofrena, una celebració i una connexió de cor amb els germans i germanes del camí. Algunes de les cançons les havien cantat a l’àixram d’Osho, i hi van veure moltes persones, ells inclosos, sanar i revifar gràcies al cant.
El poder del silenci
Hi ha una cosa que diuen que no s’ha de subestimar: als seus concerts, tothom canta, però també seu en silenci amb ells. I seure en silenci amb tanta gent és, segons Miten, l’experiència més potent, tant o més que el cant mateix.
Tots busquem un respir en el dia a dia, però on el trobem? En bars, discoteques, pel·lícules, televisió? Ells veuen que molta gent al món ha trobat consol en els mantres. Per a Deva, la música porta pau i alegria i, al final, una experiència extàtica de silenci.
«Toca qui ets»
Osho no era un tradicionalista. Els animava a fer la seva pròpia música: «Toca qui ets. No cal que copiïs la tradició índia.» Els va animar a expressar-se sense complexos. Per això en un mateix disc poden passar d’un himne de catorze minuts a un mantra despullat i potent sense perdre el fil.
La planta sagrada
Quan se’ls pregunta pel seu dharma, Miten respon que cantar és la seva vida: canten junts gairebé des del primer dia. Veuen els mantres com una planta molt valuosa que els han confiat, tan poderosa que cura els altres. El seu dharma és tenir-ne cura: que tingui la terra adequada, veure-la florir i créixer, i veure com la gent s’hi acosta atreta per la seva fragància.
Es consideren missatgers, portadors de la flama. Qui reconeix la fragància s’uneix al viatge, i qui no, no, i està perfectament bé. Ells, diuen, estan hipnotitzats per aquella olor, i poder cuidar la planta és una benedicció més gran del que mai haurien imaginat.
Com portar-ho a la pràctica
- Comença o acaba amb un mantra: posa el seu Gayatri Mantra o un altre cant al principi de la pràctica, i canta-hi si et ve de gust.
- Després del cant, silenci: quan acabi la cançó, queda’t assegut un o dos minuts sense fer res. És on, segons ells, passa el més important.
- Canta en grup: si en tens l’ocasió, ves a un concert o a un kirtan. Cantar amb altres persones crea una connexió que sola és difícil de sentir.
- Toca qui ets: si cantes, no busquis sonar «bé». Busca sonar sincer.
Font: Yoga International – Deva Premal & Miten: how music leads us into silence.
