Paul Grilley és considerat el pioner que va donar forma al yin ioga tal com avui es practica a estudis de tot el món. En una entrevista amb la revista Yoga Spirit, explica d’on ve aquest estil i per què, segons ell, no té res de nou.
D’on ve el yin ioga
Grilley va aprendre el yin el 1988 amb Paulie Zink, dins del seu programa de ioga taoista. Zink venia de les arts marcials, i els estiraments yin formaven part del seu entrenament. Al principi, Grilley anunciava les seves classes als estudis com a «ioga taoista». Però quan va publicar un llibre sobre la pràctica, no li va semblar just fer servir aquest nom, perquè només era la part yin d’un programa taoista més ampli. El va titular Yin Yoga, un nom que la seva col·lega Sarah Powers ja feia servir a les classes i que la gent ja coneixia.
Què el fa diferent
Molta gent confon el yin amb el ioga restauratiu. Grilley ho aclareix: el yin ioga està dissenyat per estressar positivament la fàscia dels músculs i de les articulacions. Altres estils tranquils, com el restauratiu, busquen relaxar la tensió muscular, no estimular la fàscia.
És segur per a les articulacions?
Hi ha qui diu que el yin estira el teixit connectiu fins a un punt poc segur. Grilley respon que estressar positivament el teixit connectiu és bo per a les articulacions. Amb l’edat, la fàscia s’escurça i s’endureix a poc a poc: és el que s’anomena contractura, que és diferent de la contracció muscular. Segons ell, el yin pot frenar i fins i tot revertir aquest procés normal d’envelliment.
Meridians i nadis
El seu mestre de ioga, el Dr. Hiroshi Motoyama, va dedicar dècades a la teoria que els meridians de l’acupuntura són canals fluids situats a la fàscia. Per això Grilley fa servir el seu vocabulari quan explica el yin ioga. Motoyama va escriure, entre d’altres, Chakras, kundalini i les energies subtils de l’ésser humà, on compara els meridians xinesos amb els nadis de la tradició índia. Va concloure que els dos sistemes són comparables, però que el mapa dels meridians, amb els punts d’acupuntura, és més detallat, i per això el va fer servir en els seus estudis científics.
Yin i yang
Necessitem una pràctica yin i una de yang? Grilley diu que necessitem exercici yin i yang, però no necessàriament ioga yin i yang. Hi ha altres activitats yang tan útils com el ioga dinàmic: la dansa, les arts marcials o l’aixecament de pes.
Per què ara és tan popular
Perquè les persones que escolten el seu cos estan redescobrint el ioga suau. La majoria de gent associa l’exercici a activitats yang (córrer, ballar, aixecar pes), i la majoria de classes de ioga modernes també ho són: power, flow, ashtanga, hot yoga… Però, a mesura que ens fem grans, la fàscia es contrau i s’endureix, i l’activitat yang no ho aborda bé. Els antics iogis van desenvolupar postures per contrarestar aquesta contractura inevitable.
Grilley ho resumeix amb un repte: llegeix llibres de ioga publicats abans de 1985. Hi trobaràs un ioga lent, suau i fàcil, molt yin. Abans dels anys noranta, la majoria del ioga era així. El yin ioga no és nou: la gent l’està redescobrint.
Com és una classe de yin
- Poques postures, gairebé totes a terra, asseguts o estirats.
- Temps llargs: de 3 a 5 minuts per postura, o més.
- Músculs relaxats: es busca anar a una sensació suau i quedar-s’hi, sense forçar.
- Quietud: un cop dins, es mou el mínim possible.
- Sortir a poc a poc i deixar un moment de descans entre postures.
Una pràctica yin de 15 minuts
- Papallona (baddha konasana en versió yin): asseguts, plantes dels peus juntes, deixa caure el tronc endavant. 4 minuts.
- Esfinx: de bocaterrosa sobre els avantbraços. 3 minuts.
- Torsió estirat: 3 minuts per costat.
- Savasana: 2 minuts.
Respira tranquil·lament i observa com canvien les sensacions. A Omshanti fem yin ioga dimarts al vespre.
Foto: Paul Grilley.











