Sharon Gannon és, juntament amb David Life, la fundadora del Jivamukti Yoga, un dels estils que més han marcat el ioga contemporani. Nascut a Nova York als anys vuitanta, el Jivamukti uneix una pràctica física intensa amb l’estudi de les escriptures, la devoció, el cant, la música i un compromís ferm amb la no-violència. Els seus cinc pilars són shastra (estudi), bhakti (devoció), ahimsa (no-violència), nada (música i so) i dhyana (meditació).
En el seu llibre The Magic Ten and Beyond, Gannon comparteix la seva pròpia sadhana, la pràctica espiritual diària, perquè altres persones aprenguin a fer servir el ioga per començar el dia amb bon peu. Comença amb la gratitud i les benediccions, i després passa per l’àsana, els kriyas, la meditació i més, explicant cada pràctica i donant pautes per experimentar-la.
D’on ve la inspiració
Sovint se la considera una innovadora del ioga. Ella ho explica de manera senzilla: la inspiració li ve de la fascinació i la passió per aquestes pràctiques antigues. Per a Gannon, la inspiració no ve de fora; neix de dins, de pràctiques que ens porten cap al nostre veritable jo. I una pràctica inspirada mai no es fa vella ni avorrida: es renova sola i revela cada vegada més profunditat. La seqüència Magic Ten no la va «inventar»: va anar apareixent mentre practicava, i ella la va seguir. Encara la segueix.
«Amb la repetició, la màgia apareix»
És una de les seves frases més conegudes. Però quan se li pregunta si cal fer cada dia la mateixa pràctica, respon amb humilitat: a ella li agrada repetir les mateixes pràctiques, però entén que el seu camí és el seu i potser no serveix per a tothom.
Sí que observa una cosa: hi ha gent que prova moltes pràctiques fins que troba la que li funciona i s’hi queda, i n’hi ha que no s’assenten mai. I recorda que la vida és curta i que, per dominar qualsevol cosa, cal anar-hi a fons, practicar-la una vegada i una altra.
Trobar temps
Gannon fa classes per tot el món, practica, estudia les escriptures, pinta, fa jardineria, cuina i encara troba temps per escriure. El seu secret és fer temps per al que és important: planifica les hores del dia amb precisió i s’hi cenyeix. Per a ella, això és tapas, la disciplina, un dels niyames de Patanjali.
I hi afegeix una idea preciosa: tot el que fa durant el dia pot ser pràctica espiritual, una ofrena conscient. Tocar el piano, aguantar una vertical seixanta respiracions, repetir un mantra amb un mala, fer sama vritti (igualar inspiració i expiració), llegir, pintar, cosir, cuinar, planxar o fregar el terra. Tot pot ser sadhana si es fa amb regularitat i amb atenció plena. Regularitat vol dir cada dia, o gairebé, i a la mateixa hora. Atenció vol dir ser present, sense distraccions.
Quan viatja, l’horari canvia, però manté el nucli: la seva pràctica devocional, la Magic Ten completa i la lectura de les escriptures.
Com saber si una pràctica funciona
La seva resposta és clara: l’efectivitat d’una pràctica es nota en el nivell d’alegria de la teva vida. El més important és tenir una intenció conscient, una direcció. Ella es defineix com a iogui, i el seu propòsit és recordar Déu: connectar amb el que és etern i deixar anar el que és impermanent, com el petit jo, el cos, la ment, la personalitat i l’apego al «jo, me, meu».
Si una pràctica l’ajuda a mantenir-se en aquest camí i la fa més amable, val la pena. I hi ha un altre senyal infal·lible: quan tens ganes de fer-la, i si un dia te la saltes, ja tens ganes que arribi l’endemà.
Menjar és una acció
Al llibre diu que millorar la dieta és el primer pas per millorar la respiració. Ho connecta amb el concepte de sattva, una de les tres gunes: puresa, llum, equilibri. Menjar és una acció, i les accions són karma. Els aliments que provenen del dolor d’altres éssers o de la contaminació del planeta, diu, no porten lleugeresa ni benestar. Per això defensa una alimentació vegana, ecològica i poc processada, preparada amb amor i oferta abans de menjar-la. La seva idea de fons: ningú no pot ser feliç de veritat causant infelicitat als altres.
I amb humor: quan algú li pregunta si està bé que el gat se li assegui a la falda mentre medita, respon que sona perfecte.
Per portar-ho a l’estoreta
- Tria una pràctica curta i repeteix-la cada matí a la mateixa hora durant un mes. Observa què canvia.
- Converteix una tasca en sadhana: renta els plats o fes el llit amb atenció plena, com a ofrena.
- Abans de començar, dedica la pràctica a algú o a alguna cosa més gran que tu.
- Mesura l’alegria, no el progrés: al final de la setmana, pregunta’t si estàs una mica més content i una mica més amable.
Font: Yoga International – The Magic Ten: an interview with Sharon Gannon.











