Un centre de ioga pot ser un lloc on vens, fas la classe i te’n vas. O pot ser una comunitat. Cicely Blain, a Yoga International, proposa com construir comunitats de ioga segures i accessibles.
Preus
- Classes amb aportació voluntària, perquè cadascú pagui el que pugui.
- Preus raonables i opcions d’intercanvi per feina.
- Estoretes gratuïtes per a qui les necessiti.
Respecte i seguretat
Un marc clar de respecte permet a les professores actuar davant comportaments inadequats. Escoltar veus diverses, amb humilitat i obertura al canvi.
Representació
Que hi càpiguen totes les identitats, tots els cossos i tots els orígens. Veure professores diverses fa que més gent s’hi senti convidada.
Accessibilitat
Adaptacions per a cada postura, grups petits, ritme propi i horaris flexibles. Un enfocament sensible al trauma ajuda les persones amb ansietat, depressió o estrès posttraumàtic.
Comunitat
Prioritzar la connexió per sobre del «vinc i marxo». Un te després de classe, una conversa, un grup petit que es retroba. I parlar també de la història i del context social del ioga.
Això és el que volem que sigui Omshanti: un lloc on practicar i on trobar-se.
Font: Yoga International – How do we build safe and accessible yoga communities? (Cicely Blain).
