Despertar junts: espiritualitat i crisi climàtica

Riu entre roques en un bosc

Com es viu la crisi climàtica des del camí budista? Robertson Work, escriptor, activista per la justícia i el clima i practicant del budisme compromès, ho explica a la revista Buddhistdoor Global a partir de la seva pròpia trajectòria: dècades de feina amb comunitats d’arreu del món, una pràctica de més de trenta anys i, ara, un compromís molt local amb la conca d’un riu.

L’ensenyament de partida: interser

Work obre amb el seu mestre arrel, Thich Nhat Hanh, i la idea d’interser: la Terra no està separada de nosaltres. Segons el mestre vietnamita, la nostra manera de viure ha creat la crisi, i per això cal mirar a fons per trobar-ne la sortida, individualment i com a espècie. La humanitat s’ha de despertar junta. Work practica amb els doctors Larry Ward i Peggy Rowe-Ward, ordenats per Nhat Hanh.

Una vida al servei de les comunitats

  • 22 anys a l’Institut d’Afers Culturals (ICA): desenvolupament comunitari i de lideratge en barris pobres i pobles rurals dels Estats Units (Chicago, Oklahoma), Corea del Sud, Jamaica i Veneçuela.
  • 16 anys al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD): assessor principal en governança descentralitzada, treballant per millorar els entorns urbans i la vida de les persones que viuen en barris marginals. Aquí, diu, va començar a despertar al caos climàtic.
  • 10 anys a la NYU Wagner: ensenyant lideratge innovador per al desenvolupament sostenible a joves professionals d’arreu del món.

El punt d’inflexió va arribar el 2009, quan facilitava una conferència mundial sobre canvi climàtic al Brasil i va sentir la urgència d’adaptar-nos i de reduir emissions. Del 2010 al 2019 va fer dotze conferències en cinc països demanant una acció ecològica i compassiva. Els darrers anys s’hi dedica a temps complet, escrivint i fent activisme.

Del cristianisme al Dharma

Criat en la fe cristiana, va estudiar en un seminari i va formar part d’una comunitat ecumènica. Més tard va trobar en el Dharma un ensenyament que anomena el sofriment, mostra com alleujar-lo i crida a l’acció compassiva. Fa més de trenta anys que practica, sobretot en la tradició zen de Nhat Hanh i en la tibetana.

Compassió i saviesa, les dues ales

Per a Work, la compassió (patir amb l’altre i fer el vot d’alleujar-ne el patiment) i la saviesa (comprendre la interdependència i el canvi constant) són dues ales inseparables del despertar. Les cultiva amb meditació, estudi ètic, ioga, escriptura de diari, moviment, art, lectura, temps a la natura, voluntariat, pregària i pràctica en comunitat. Però la pràctica central és portar atenció plena i amabilitat a la vida de cada dia, moment a moment.

Els seus llibres recullen aquesta mirada: A Compassionate Civilization (2017), The Critical Decade 2020–2029 (2020), el poemari Earthling Love (2020), l’autobiografia Serving People and Planet (2020) i Society, Spirit, Self (2021). Hi parla de clima, entorns regeneratius, igualtat de gènere, justícia socioeconòmica, governança participativa, tolerància cultural i no-violència.

Vots de terrícola

De Earthling Love comparteix un poema-pregària amb una tornada que anomena la Terra «la nostra única llar». Els seus vots inclouen estimar i protegir la Terra, agrair l’aire i l’aigua, celebrar cada ésser humà, deixar anar la violència i l’avarícia, i construir una civilització de compassió i comprensió.

Del món a la conca d’un riu

Work comparteix les seves idees a xarxes, al seu blog i en un audiollibre. Manté correspondència amb lectors com Shing Rang Marma, un jove budista de Bangladesh que fa servir el seu llibre per promoure els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. També ha treballat per elegir polítics compromesos amb les persones i la natura.

Però el centre del seu activisme és ara local: la conca del riu Swannanoa, a l’oest de Carolina del Nord, d’Asheville a Black Mountain. Work segueix el camí de l’aigua: del Swannanoa al Tennessee i l’Ohio, al Mississipí, al golf de Mèxic, al Carib, a l’Atlàntic i, finalment, al Pacífic. El que fem en un lloc arriba a tot arreu.

L’economia del dònut

El grup local treballa amb el model de l’economia del dònut de Kate Raworth: un espai segur i just entre una base social (que ningú quedi per sota de les necessitats bàsiques) i un sostre ecològic (no superar els límits del planeta). Les seves prioritats són boscos comestibles a casa, energia solar domèstica, habitatge per a persones sense llar, accés a crèdit per a qui no té banc, intercanvi i monedes locals, gestió de l’aigua, igualtat de gènere i reducció de carboni. L’objectiu és crear un model de demostració per al comtat, el país i el món.

Cuidar-se per poder cuidar

Work sosté el seu compromís amb pràctiques diàries: respiració conscient asseguda, caminant i menjant; mantres; cura de les persones properes i llunyanes; exercici, menjar sa i son suficient; lectura i escriptura; recessos; i activisme polític. L’objectiu és viure amb gratitud, alegria i compassió en un temps de patiment.

Una invitació

Work convida a llegir i difondre llibres ecològics i compassius, sobretot Doughnut Economics de Raworth, i a començar demostracions locals de cura de les persones i el planeta. A l’estudi, la pràctica pot començar a l’estora: una meditació caminant lenta, sentint cada pas sobre la terra, i una pregunta senzilla per acabar: quina petita acció d’avui pot cuidar el lloc on visc?

Font: Buddhistdoor Global – Buddhist voices in the climate crisis (Robertson Work).

Més articles