La paraula ioga ve de l’arrel sànscrita yuj, unir. Unió de cos, ment i esperit. Però també, segons la investigadora Valin S. Jordan, de la Universitat Estatal de San José, pot ser unió amb els altres i amb la lluita per un món més just.
L’article
En un article publicat el 2020 al Journal of Contemplative Inquiry, Jordan presenta el ioga com una manera d’ensenyar i, alhora, com una forma d’investigar per al treball per la justícia social.
El canvi comença per dins
La idea central és que la transformació comença en un mateix i després s’estén a la vida col·lectiva. Observant el cos, la ment i l’esperit, podem descobrir com hem interioritzat la marginació o el silenci. I aquesta consciència pot obrir el camí cap a un compromís antiopressiu amb els altres.
Una mirada personal
Jordan fa servir la seva pròpia pràctica com a cas d’estudi: com el ioga l’ha ajudat a reflexionar críticament sobre ella mateixa i sobre els sistemes que exclouen persones. També recorre a diverses tradicions espirituals per pensar com el sofriment pot crear connexió humana.
Preguntes per a la pràctica
- Què noto al cos quan em sento exclosa o quan excloc algú?
- Com puc portar ahimsa, la no-violència, més enllà de l’estoreta?
- Qui no és a la meva classe, i per què?
Font: Journal of Contemplative Inquiry – Yoga for social justice (Valin S. Jordan, 2020).
