El mindfulness ens ajuda a viure millor. Però el professor Ronald Purser planteja una pregunta incòmoda en un article a openDemocracy: n’hi ha prou de cuidar-nos individualment quan moltes de les causes del malestar són col·lectives?
Del jo al nosaltres
Purser proposa passar d’una pràctica centrada en el «jo» a una orientada al «nosaltres»: a l’alliberament col·lectiu i a la cura del planeta.
Compassió amb consciència
Inspirant-se en el monjo budista Bhikkhu Bodhi, parla d’una compassió que va de la mà de la justícia. No només sentir el dolor dels altres, sinó preguntar-se per què passa.
El mindfulness cívic
Segons Purser, la majoria d’enfocaments terapèutics posen tota la responsabilitat en la persona: si estàs estressat, aprèn a gestionar-ho. El mindfulness cívic, en canvi, ajuda a veure com les preocupacions personals estan connectades amb les condicions socials i econòmiques.
Quan una pràctica ens ajuda a relacionar els problemes personals amb els problemes públics, pot ser realment transformadora. Però per això calen solidaritat i comunitat.
A l’estoreta i fora
Una sala de ioga pot ser un lloc on aprendre a estar presents i, alhora, un lloc de trobada i de vincle. La pràctica comença dins nostre, però no s’hi ha d’acabar.
