Una passejada d’una hora per la natura pot calmar, literalment, la part del cervell que gestiona l’estrès. Ho explica el programa de Medicina de l’Estil de Vida de la Universitat de Stanford, a partir d’un estudi publicat el 2022 a la revista Molecular Psychiatry per investigadors de l’Institut Max Planck de Berlín.
L’estudi
Els participants, persones sanes, es van repartir a l’atzar en dos grups. Uns van caminar 60 minuts per un entorn natural, un bosc, i els altres 60 minuts per un entorn urbà, un carrer comercial amb trànsit. Abans i després de la caminada, els investigadors van fer dues coses:
- Ressonàncies magnètiques funcionals (fMRI), per veure l’activitat de diferents zones del cervell.
- Qüestionaris, per saber com percebien el seu estat d’ànim i el seu nivell d’estrès.
El resultat
Després d’una hora per la natura, l’activitat de l’amígdala va baixar. Després d’una hora per la ciutat, no hi va haver canvis.
L’amígdala és la zona del cervell més relacionada amb la regulació de les emocions i el processament de les situacions estressants. Quan està massa activa, s’associa amb l’ansietat; quan la seva activitat baixa, té un efecte ansiolític, és a dir, calmant. Per tant, l’estudi suggereix que caminar per la natura pot ser més beneficiós per gestionar l’estrès que caminar per la ciutat.
També mostra que l’entorn on caminem influeix en els beneficis cognitius de caminar. I un detall important: en el grup urbà l’activitat no va pujar. La ciutat no va fer mal, simplement la natura va ajudar més.
Dues eines juntes
Aquest estudi és un bon exemple de com diversos components d’un estil de vida saludable es poden sumar. L’exercici i el contacte amb la natura són, cadascun per separat, eines potents per gestionar l’estrès i cuidar la salut mental. Junts, el seu efecte és encara més gran.
La connexió amb el ioga
Moltes tradicions del ioga es van desenvolupar en boscos, coves i vores de rius. Els ermitans de l’Himàlaia o els rishis del bosc ja intuïen el que avui mesura un escàner: la natura ajuda la ment a reposar. També ho trobem en el shinrin-yoku, el «bany de bosc» japonès.
Com fer-ho
- Una hora, si pots. És el temps de l’estudi. Si no, qualsevol estona compta.
- Busca verd: un bosc, un parc gran, la vora d’un riu.
- Deixa el mòbil a la butxaca o en mode avió.
- Camina a un ritme còmode, sense objectiu de velocitat.
- Fes servir els sentits: escolta els ocells, mira els colors de les fulles, nota l’olor de la terra.
Una pràctica: caminar amb atenció
Durant els primers deu minuts de la passejada, coordina la respiració amb les passes: inspira durant tres o quatre passes i expira durant tres o quatre més. Després deixa-ho anar i simplement observa. Quan la ment se’n vagi a la feina o als problemes, torna al so dels peus a terra. És meditació en moviment, i el teu cervell t’ho agrairà.
Font: Stanford Lifestyle Medicine – A one-hour walk in nature. Aquest article és informatiu i no substitueix el consell mèdic.











