A classe, la veu de la professora és el fil que guia el grup. Per això treballem com la fem servir tant com el contingut de la pràctica.
To, velocitat i volum
- To: càlid i natural, sense impostar. A les parts dinàmiques pot ser més enèrgic; a la relaxació, més suau i baix.
- Velocitat: pausada, deixant temps perquè les instruccions arribin al cos.
- Volum: que se senti bé al fons de la sala sense cridar.
Instruccions i silenci
No cal omplir cada segon. Els silencis permeten que l’alumne escolti el seu cos. Una bona pauta és donar la instrucció clara, deixar uns moments de silenci i tornar a guiar.
Vocabulari concís o detallat
A les transicions i a les parts dinàmiques, paraules justes. A les postures sostingudes, podem afegir detalls tècnics i sensacions. Combinar tècnica i emoció ajuda a fer la pràctica més viva.
Llenguatge inclusiu
Evitem frases que facin sentir l’alumne inferior, com “si no pots…”. Millor oferir opcions: “pots quedar-te aquí o, si et ve de gust, anar una mica més enllà”. Cada cos té el seu lloc a la classe.
Gravar-se donant una classe i escoltar-se després és un dels millors exercicis per a qualsevol professora.
