En el ioga de Patañjali, la concentració (Dharana) i la meditació (Dhyana) són dos passos diferents, encara que estiguin molt units.
Dharana: portar la ment a un punt
Concentrar-se és fixar l’atenció en un sol objecte: la respiració, un mantra, la flama d’una espelma, una part del cos. La ment s’escapa una vegada i una altra, i la tornem a portar. Aquest anar i tornar és la pràctica. Requereix esforç i voluntat.
Dhyana: quan l’atenció flueix
Quan la concentració es manté sense interrupcions, com l’oli que es vessa d’un recipient a un altre en un fil continu, apareix la meditació. Ja no hi ha lluita: l’atenció flueix sola. Per això es diu que la meditació no es fa, sinó que sorgeix.
Què vol dir això a la pràctica
- El que fem quan seiem a “meditar” és sobretot practicar concentració. I està molt bé.
- No et frustris si la ment marxa: tornar-la és exactament l’exercici.
- Amb constància, els moments de quietud s’allarguen i apareixen per si sols.
Efectes coneguts d’aquesta pràctica: més calma, millor qualitat del son, més capacitat d’atenció i una relació més amable amb les pròpies emocions.
