Respirem unes vint mil vegades al dia, però gairebé sempre ho fem de manera curta i alta, només amb la part superior del pit. La respiració completa és la primera pràctica de pranayama que aprenem a Omshanti, perquè ens torna l’amplitud natural de la respiració.
Les tres zones
Imagina que els pulmons són una ampolla que s’omple de baix a dalt:
- Abdomen: en inhalar, el diafragma baixa i la panxa s’expandeix suaument.
- Costelles: les costelles s’obren cap als costats, com un acordió.
- Pit: finalment la part alta del pit i les clavícules s’eleven lleugerament.
En exhalar, l’aire surt en ordre invers o tot alhora, sense pressa, deixant que el cos es buidi del tot.
Com practicar-la
Seu amb l’esquena recta o estira’t panxa amunt. Posa una mà a l’abdomen i l’altra al pit. Inhala pel nas durant quatre o cinc segons sentint com s’omplen les tres zones, i exhala pel nas durant el mateix temps o una mica més. Fes de cinc a deu respiracions i torna a la respiració natural.
Per què val la pena
La respiració completa calma el sistema nerviós, millora la ventilació dels pulmons i ens connecta amb el moment present. Si la practiques uns minuts cada dia, aviat notaràs que també respires millor quan no hi penses.
Consell: no forcis mai. Si et mareges, torna a una respiració normal. La respiració ha de ser àmplia, però sempre amable.
