El ioga és la disciplina física, mental i espiritual que es va originar a l’Índia antiga, l’objectiu últim és la realització de l’màxim potencial de l’ésser humà.
Certament, abans de res és una tradició que va néixer en el si de la cultura ascètica de l’Índia antiga, on encara perviu en una gran varietat de formes, però a el mateix temps s’ha convertit en un enfocament i una manera de vida que ha influït i s’ha adaptat a altres cultures, tant religioses com laiques, de l’món sencer. Des dels seus orígens mil·lenaris fins a l’actualitat, el ioga ha anat integrant una gran varietat de tècniques físiques, mentals i espirituals, combinades de diferents maneres, però sempre amb la finalitat de controlar el cos, la respiració i la ment, alliberant-lo de l’sofriment i conduint a el coneixement del propi ésser. Aquesta gran capacitat de transformació i adaptació ens permet afirmar que el ioga, lluny de ser una religió o una tradició monolítica, és una cultura dinàmica que assumeix formes diferents en funció dels contextos on arrela i les persones que ho practiquen.
La paraula sànscrita ioga deriva de l’arrel verbal yuj, que significa «lligar, junyir» i està emparentada amb l’anglès yoke i l’espanyol jou. D’aquesta sentit original de «junyir, aparellar, equipar, col·locar», es deriva el seu sentit més comú que és el de «aplicació, ús, ocupació, pràctica, mètode, mitjà, procediment, recurs, tècnica, disciplina», etc.
El significat de «unió», que és tan popular avui en dia a les escoles de ioga, és posterior i molt secundari i es deu a la influència d’escoles filosòfiques diferents de el ioga de Patañjali. No obstant això, cal assenyalar que en la literatura sànscrita la paraula ioga no té el significat de «fusió», però sí el de «contacte, conjunció o unió» de dues coses que es toquen sense dissoldre la una a l’altra. Això és important perquè per Patañjali, en contra del que diuen molts mestres, la paraula ioga no significava unió, sinó un mètode determinat que consistia en la detenció dels processos mentals.
La paraula ioga, en un sentit més restringit, es refereix a sistema filosòfic (darsana) formulat per Patañjali en els Ioga Sutra, que també rep el nom de rāja-ioga (ioga real) o aṣṭāṅga-ioga (ioga dels vuit passos) i que es descriurà amb més detall en el capítol 4 d’aquesta part. La característica distintiva d’aquest ioga és que se centra en la purificació i el control de la ment per mitjà d’una disciplina ètica, corporal, energètica i mental.
Hi ha una tercera accepció de el terme ioga, la qual és més comú avui en dia, es refereix a el tipus de ioga que es practica actualment en centres, gimnasos i escoles de ioga de tot el món, i en el qual s’aprecia un clar predomini de la pràctica de postures (āsana). Podríem dir-ne «ioga postural», «ioga transnacional modern» (Singleton, 2010) o, simplement, «ioga contemporani».
